ELS CATALANS
Els catalans som boletaires. Si hi ha 1 Consens majoritari en Les nostres aficions és aquesta, el la d’esperar els Pluges a finals d’estiu per calcular a els dies que podrem anar ALS boscos amb cistells, ganivets il ‘esperança de Trobar 1 rovelló. Quan veu la tardor, si tot va Bé, a els boscos floreixen de bolets, i nosaltres hi anem, cada any, amb la il·lusió de Trobar el tresor més preuat de l’Nostre imaginari, 1 cistell de rovellons.
Hi ha Altres pobles a l’món que también apreciïn a els bolets. Sabem que a els francesos, i también a els italians, és deleixen pèls ceps. Sabem que a Rússia hi ha racons que s’assemblen a nosaltres. Sabem que el rossinyol (bolet groguenc) és una insígnia d’Letònia. Però la febre col·lectiva que s’apodera dels catalans és única a tot el món, en cap Altra país hi ha la crida quasi unànim de Tots els Seus Habitants perque acudeixin ALS SEUS boscos.
No sé d’on veu AQUEST Anhel pèls bolets, però tinc la intuïció que s’a Anat incrementant a mesura que ha pasado el temps. Em consta que el meu avi va iniciar a l’meu pare, i el meu pare m’hi va iniciar al meu, i MOLTS avis d’aquells temps van portar Els fills a la muntanya i aquests hi fan portar ALS Nets. Cap als anys Vuitanta és formaven unes cues inacabables de cotxes que anaven cap a l’nord, Als Grans boscos prepirinencs. Va recordar 1 any a sobre els muntanyes de Cercs, que a els meus amics i jo, Abans que és fes de dia observàvem admirats la llarga renglera de llums de cotxes que cobria quilómetres entre Berga i Guardiola. També va recordar a els lamentables embussos inacabables a les carreteres de país a les primeres hores de el dia, entre els cinc i els sis de l’matí, Quan Tots acudíem a la crida dels bolets. I Això no és veia en lloc més de l’món.
Enguany ha sigut 1 any excepcional amb 1 florida extensa i variada. Tant hi havia bolets ALS boscos de Torrelles com ALS del Bruc, Tant a Berga com a l’Montnegre. I la diversitat era de somni: rovellons, Pampes, llenegues, carlets, ous de reig, fredolics etc, de manera que era habitual que Tots tornéssim a casa amb el cistell ben ple de barreja de bolets. Hi ha boletaires d’1 o dues bolets (normalment rovelló i potser llenega), i n’hi ha de més assortiment, però a ell bosc encara hi ha Molta més diversitat que la Reculls a l’teu cistell, i és una meravella observar els formes i a els colors de tants mens. Cada bolet te 1 Funció, cada Escorca o pinassa requereix 1 Especialització, i per a cada necessitat Neix su bolet especific: el pi necessita rovellons, el carlet alzines, la Carrereta a els prats, i AIXÍ aniríem identificant cada racó amb su bolet: plora, pebràs, mataparents, pixallits, pet de llop etc.
A dins de de l’bosc, sol, voltat de pins i alzines, de Brucs, llentiscles i Aritjols, respiris l’essència de la vida primigènia, t’amares de boira i d’olor de fusta i llicorella i tens la Sensació de formar part d «una pàtria antiga i eterna que és llegat de generacions. Cada arbust te su record, cada corriol és memòria de Tots els que hi han pasado. I si tens la sort de Trobar el rovelló et Revé com un flaix d’Altres temps Quan amb el pare también admiràveu aquells i aquelles tresor. Nosaltres que no tenim selecció de futbol que ENS representi, que no tenim una llengua reconegut Arreu de l’món, que no tenim representació diplomàtica, que NINGÚ no parla en nom Nostre més enllà de casa nostra, tenim 1 sentiment que ENS agermana i ENS fa sentir més catalans: Aquest instint que se’ns desperta Quan a els arbres perden els fulles, Quan el dia Comença a escurçar,
El dia que Els Grans Científics de el futur, prescindint de himnes i conquestes cataloguin Totes els nacions de este planeta, potser ALS catalans ENS subtitularan com a homo boletairus com a Definició genèrica i excepcional. No som majoritariament poetes ni tampoc músics ni pintors, no som tots balladors de sardanes d’estiu ni cantors de cant coral, no som col·lectivament castellers, però sí que en conjunto som boletaires.
Aleix Font , 30 de novembre de 2018.
2,519 total views
