AUTORES CATALANES
Escriure llibres no és cap feina fàcil i tinc el convenciment que passa igual com en la resta d’arts, que s’hi ha de néixer per arribar a ser un personatge destacat. Tal com passa en la pintura, per exemple, hi ha artistes i artesans. Els artistes són els qui porten la bandera, els qui obren pas, els que s’inventen paraules noves o frases que fan forat, com Henning Mankell. Els artesans són els tècnics que circulen pels camins que han obert els artistes, com Camilla Läckberg, gent que han fet estudis, que han fet cursets i apliquen els estils de manera sistemàtica. Així veus que en les bufarades d’autors de novel·la nòrdica hi ha els dos o tres autors destacats, i al seu darrere hi ha els oficinistes que van traient històries i més històries sempre amb el mateix format, l’inici, el nus i el desenllaç amb tots els girs indispensables i previsibles. Va passar el mateix a la sèrie negra americana de les acaballes del segle XX i encara durant el que portem de XXI amb la figura estel·lar de John Verdon. De totes maneres és difícil opinar de literatura mundial perquè només tenim a l’abast allò que ens arriba, que és el que les agències literàries aconsegueixen de col·locar als circuïts de distribució. Només a tall d’informació destacaré la puixança dels autors de parla francesa amb figures com Michel Houellebecq, Amélie Nothomb, Fred Vargas etc.
A Catalunya vivim una gran puixança d’escriptors i escriptores de categoria remarcable. Noms com Teresa Solana, Eva Baltasar, Anna Ballbona, Marta Orriols o Blanca Busquets entre d’altres, són esperats amb avidesa per seguidors fidels atents a l’entrega dels diversos premis anuals convocats per entitats de gran prestigi com ara Omnium Cultural, o d’editorials com Anagrama. De tant en tant apareix un nou estel al firmament de la nostra literatura i et deixa fascinat com ara Irene Solà, Marta Carnicero, Laia Aguilar o Anna Carreras. I d’altres que es perden fora dels circuïts comercials malgrat la brillantor de la seva prosa. Penso en concret en el recentment publicat, La Primera Part, de Francesc Baiget, que amb ironia i un llenguatge planer ens narra la seva biografia que és una fotografia de la història de la darrera meitat del segle XX a Catalunya.
Tota aquesta flamarada d’autors contemporanis a Catalunya, al meu entendre la van iniciar autors com ara Jesús Moncada amb el seu Camí de Sirga, Josep Albanell amb Ventada de Morts o Jaume Cabré amb La teranyina. Aquesta literatura va anar evolucionant fins a l’esclat dels nostres dies, i també s’ha complementat amb col·leccions més o menys especialitzades com ara les clàssiques de sèrie negra, en les que destaquen Crims.cat, La negra, i la originària de totes elles, La cua de palla, totes elles amb autors específics i sovint genials. També vull remarcar la col·lecció Matar el Monstre inspirada amb la trobada L’estiu de l’any 1816 d’un grup d’autors llegendaris que es van reunir a una mansió de la riba del llac Léman i es van reptar a escriure una història de monstres, de la qual en va sortir l’obra de Mary Shelley, Frankenstein or The Modern Prometeus.
Faig constar una sèrie d’autores de gran qualitat que no he mencionat abans per no trencar la beta narrativa. Totes elles són autèntiques escriptores que us recomano que llegiu quan en tingueu ocasió; Tina Vallès, Estel Solé, Jenn Diaz, Marta F. Soldado, Núria Gras, Imma Monsó, Mar Bosch, Núria Cadenes, Laia Vilaseca, Coia Valls, Núria Bendicho, Maria Mercè Roca.
Aleix Font, 4 de febrer de 2022.
1,306 total views
